divendres, 12 de gener del 2007
IIIb Llengua
En un moment o altre hem fet referència a la llengua, com un dels elements clau per a interpretar l'estat de salut de la identitat nacional a Andorra. La nostra impressió és que aquesta és més aviat feble. L'ús del català és important, però també ho és la seva absència en moltes converses. Això és especialment cert entre la canalla i en bona part dels àmbits d'oci i de treball.
Immigració i llengua
Creiem que no s'ha de posar cap mena d'impediment en les opcions comunicatives entre les persones. Però si que cal començar a prendre mesures una mica més serioses per garantir no sols la continuïtat del català com a primera llengua, si no també impulsar-ne l'extensió del seu ús. Per exemple, respecte dels immigrants per qüestions laborals.
Podem posar al Canadà com a exemple de com és de rellevant l'aspecte lingüístic en altres països. L'accés per a treballadors temporers i molt especialment per als nous residents bàsicament està determinat per tres aspectes. La demanda d'un empresari canadenc, el coneixement d'almenys una de les llengües oficials (francès o anglès) i la formació adequada per a la feina a desenvolupar.
Certament les necessitats de mà d'obra han promogut la immigració massiva les darreres dècades. També és cert però que no s'ha establert cap mena de criteri lingüístic per a filtrar-la. Un exemple d'aquesta desastrosa deixadesa son molts anuncis de demanda de personal a l'estranger que a més d'estar escrits en altres llengües no fan menció alguna de la seva importància.
La conseqüència ha estat una progressiva degradació de l'ús de la nostra llengua al Principat en favor de l'espanyol i el francès. Fins al punt en que en molts moments es fa imprescindible el coneixement i ús d'aquestes llengües.
Educació i llengua
L'existència de tres sistemes educatius que operen bàsicament amb les tres llengües majoritàries al Principat sense dubtes aporten una riquesa de coneixements als estudiants, però també representa un importantíssim afebliment del seu ús. En el darrer estudi que coneixem, que ja té més de vint anys, ja es feia palesa aquesta situació. Avui dia les coses no han canviat substancialment, per tant creiem que és hora de plantejar-se una política de reforçament del seu ús en l'àmbit educatiu.
Promoció personal i llengua.
Donat que fins ara no ha existit un criteri rigorós per a preveure els efectes d'una immigració massiva no catalanoparlant, pensem que s'ha de potenciar des de l'administració pública el criteri que el català és una eina imprescindible per a la promoció laboral i social. Evidentment per a optar a una plaça del funcionariat i també per a l'estructura interna de les empreses actives a Andorra.
Aquest criteri, que algú pot entendre que és arbitrari en tant que pot contradir-se amb el dels mèrits personals, pensem que és important per tal d'atorgar al coneixement i ús de la llengua la importància que té. Si és que realment tenim com a objectiu una certa normalització lingüística...
Immigració i llengua
Creiem que no s'ha de posar cap mena d'impediment en les opcions comunicatives entre les persones. Però si que cal començar a prendre mesures una mica més serioses per garantir no sols la continuïtat del català com a primera llengua, si no també impulsar-ne l'extensió del seu ús. Per exemple, respecte dels immigrants per qüestions laborals.
Podem posar al Canadà com a exemple de com és de rellevant l'aspecte lingüístic en altres països. L'accés per a treballadors temporers i molt especialment per als nous residents bàsicament està determinat per tres aspectes. La demanda d'un empresari canadenc, el coneixement d'almenys una de les llengües oficials (francès o anglès) i la formació adequada per a la feina a desenvolupar.
Certament les necessitats de mà d'obra han promogut la immigració massiva les darreres dècades. També és cert però que no s'ha establert cap mena de criteri lingüístic per a filtrar-la. Un exemple d'aquesta desastrosa deixadesa son molts anuncis de demanda de personal a l'estranger que a més d'estar escrits en altres llengües no fan menció alguna de la seva importància.
La conseqüència ha estat una progressiva degradació de l'ús de la nostra llengua al Principat en favor de l'espanyol i el francès. Fins al punt en que en molts moments es fa imprescindible el coneixement i ús d'aquestes llengües.
Educació i llengua
L'existència de tres sistemes educatius que operen bàsicament amb les tres llengües majoritàries al Principat sense dubtes aporten una riquesa de coneixements als estudiants, però també representa un importantíssim afebliment del seu ús. En el darrer estudi que coneixem, que ja té més de vint anys, ja es feia palesa aquesta situació. Avui dia les coses no han canviat substancialment, per tant creiem que és hora de plantejar-se una política de reforçament del seu ús en l'àmbit educatiu.
Promoció personal i llengua.
Donat que fins ara no ha existit un criteri rigorós per a preveure els efectes d'una immigració massiva no catalanoparlant, pensem que s'ha de potenciar des de l'administració pública el criteri que el català és una eina imprescindible per a la promoció laboral i social. Evidentment per a optar a una plaça del funcionariat i també per a l'estructura interna de les empreses actives a Andorra.
Aquest criteri, que algú pot entendre que és arbitrari en tant que pot contradir-se amb el dels mèrits personals, pensem que és important per tal d'atorgar al coneixement i ús de la llengua la importància que té. Si és que realment tenim com a objectiu una certa normalització lingüística...
IIIa Educació i formació
L'educació és una de les grans assignatures pendents als Principat. A un primer nivell trobem que coexisteixen tres models educatius, el nacional, el francès i l'espanyol.
Aquest fet per si mateix no resulta rellevant, excepte per que representa que la totalitat de l'educació des de maternal fins a secundaria no està totalment sota tutela de l'estat. El fet més característic d'aquest triple sistema és que la totalitat dels nens que estudien no ho fan en català. Aquest fet, juntament amb el factor de la desproporció numèrica entre nacionals i residents és la causa de la reducció progressiva del català com a llengua quotidiana.
Bé, no volem fer aquí una defensa aferrisada de la llengua (tema que es presenta en el següent punt). Si que volem en canvi apuntar que de cara a integrar als residents i especialment als que aspiren a una futura nacionalització, seria desitjable impulsar el coneixement i l'us del català des del moment en que els infants entren al sistema educatiu.
Un dels aspectes que es pot recriminar al mercat laboral i a la mateixa administració és la manca de formació i especialització de la mà d'obra de que disposem. Bé, evidentment això és així en gran mesura a causa de les reduïdes dimensions del país. Donat que no estem parlant d'un gran mercat laboral, la mobilitat per aquesta raó a Andorra representa senzillament l'emigració. Vist així és fàcil entendre que no sempre coincideixen les necessitats del país amb la formació que han adquirit els seus ciutadans.
Per exemple, ara per ara seria absurd que un estudiant es decantés per a una carrera dedicada a l'industria metal·lúrgica o naval, de fet gairebé qualsevol industria perquè a Andorra aquest sector pràcticament resta inexistent. El qui és cert és que per a certes tasques hi ha problemes per a trobar a persones qualificades. Podem referir-nos per exemple a les que requereixen una certa formació tècnica, com per exemple les relatives a electrònica i telecomunicacions, algunes enginyeries... També és cert que per altres oficis, especialment els relatius al turisme, i que no precisen una formació especialitzada, també hi ha dificultats. Però aquest és un problema d'oferta i demanda i no de formació.
Creiem que és important anar plantejant-se la necessitat de reforçar la formació de persones que volen cursar estudis superiors, i molt especialment els de caràcter tècnic. També s'hauria d'organitzar la formació continua, per a millorar les habilitats de les persones que ja estan inserides al mercat laboral.
Per al primer grup, becar als estudiants en aquelles carreres que s'entengui que són importants al Principat. Donat que estem parlant des del punt de vista estadístic de grups petits s'entén que aquesta previsió es fa una mica difícil. De tota manera això no ha de ser obstacle per a plantejar-se que si ha deficiències en algun determinat sector s'ha de recolzar a les persones que poden ajudar a corregir-les. En aquest sentit volem posar de relleu que promocionar a la gent del país és doblement interessant.
Per al segon grup, entenem que la formació dins del mercat laboral resulta més problemàtica, en tant que es tracta de persones que tenen gran part de la seva jornada ocupada amb la seva feina. De tota manera i un cop detectades les deficiències en el funcionament d'una empresa o entitat, caldria facilitar d'alguna manera la posada en marxa l'anomenat "reciclatge". L'avantatge és clar: no caldrà cercar una altra persona per a cobrir aquestes deficiències.
Aquest fet per si mateix no resulta rellevant, excepte per que representa que la totalitat de l'educació des de maternal fins a secundaria no està totalment sota tutela de l'estat. El fet més característic d'aquest triple sistema és que la totalitat dels nens que estudien no ho fan en català. Aquest fet, juntament amb el factor de la desproporció numèrica entre nacionals i residents és la causa de la reducció progressiva del català com a llengua quotidiana.
Bé, no volem fer aquí una defensa aferrisada de la llengua (tema que es presenta en el següent punt). Si que volem en canvi apuntar que de cara a integrar als residents i especialment als que aspiren a una futura nacionalització, seria desitjable impulsar el coneixement i l'us del català des del moment en que els infants entren al sistema educatiu.
Un dels aspectes que es pot recriminar al mercat laboral i a la mateixa administració és la manca de formació i especialització de la mà d'obra de que disposem. Bé, evidentment això és així en gran mesura a causa de les reduïdes dimensions del país. Donat que no estem parlant d'un gran mercat laboral, la mobilitat per aquesta raó a Andorra representa senzillament l'emigració. Vist així és fàcil entendre que no sempre coincideixen les necessitats del país amb la formació que han adquirit els seus ciutadans.
Per exemple, ara per ara seria absurd que un estudiant es decantés per a una carrera dedicada a l'industria metal·lúrgica o naval, de fet gairebé qualsevol industria perquè a Andorra aquest sector pràcticament resta inexistent. El qui és cert és que per a certes tasques hi ha problemes per a trobar a persones qualificades. Podem referir-nos per exemple a les que requereixen una certa formació tècnica, com per exemple les relatives a electrònica i telecomunicacions, algunes enginyeries... També és cert que per altres oficis, especialment els relatius al turisme, i que no precisen una formació especialitzada, també hi ha dificultats. Però aquest és un problema d'oferta i demanda i no de formació.
Creiem que és important anar plantejant-se la necessitat de reforçar la formació de persones que volen cursar estudis superiors, i molt especialment els de caràcter tècnic. També s'hauria d'organitzar la formació continua, per a millorar les habilitats de les persones que ja estan inserides al mercat laboral.
Per al primer grup, becar als estudiants en aquelles carreres que s'entengui que són importants al Principat. Donat que estem parlant des del punt de vista estadístic de grups petits s'entén que aquesta previsió es fa una mica difícil. De tota manera això no ha de ser obstacle per a plantejar-se que si ha deficiències en algun determinat sector s'ha de recolzar a les persones que poden ajudar a corregir-les. En aquest sentit volem posar de relleu que promocionar a la gent del país és doblement interessant.
Per al segon grup, entenem que la formació dins del mercat laboral resulta més problemàtica, en tant que es tracta de persones que tenen gran part de la seva jornada ocupada amb la seva feina. De tota manera i un cop detectades les deficiències en el funcionament d'una empresa o entitat, caldria facilitar d'alguna manera la posada en marxa l'anomenat "reciclatge". L'avantatge és clar: no caldrà cercar una altra persona per a cobrir aquestes deficiències.
dijous, 11 de gener del 2007
III Propostes culturals
En aquest capítol revisarem diversos aspectes de la realitat cultural al Principat. Bàsicament els punts de reflexió passen per elements clau com la llengua, l'ensenyament, les relacions interculturals així com un seguit de propostes per a millorar la situació actual.
IIB Pensions i finançament
Aquest és un altre tema delicat. Les pensions prestades a Andorra molts cops queden per sota del que el receptor necessita per a tenir una vellesa digna. Són molts casos els dels jubilats que marxen tot cercant una millor relació entre el que ingressen i les despeses habituals. Aquest fenomen no és exclusiu del Principat, altres nacions econòmicament solvents com Gran Bretanya també acusen la sortida dels majors a l'estranger pels mateixos motius.
Resulta evident que un increment de les prestacions seria el més desitjable. Tanmateix, aquest increment va a càrrec dels contribuents.
Per tant, si es desitja millorar aquestes això s'ha de reflectir d'alguna manera en el ingressos de l'estat i l'ús que en fa d'ells. Evidentment sempre hi ha la possibilitat de retallar una part de les despeses de l'administració. La racionalització dels recursos ha de ser sempre una característica de l'estat, independentment de qui hi estigui al front. Podem posar com a exemple la espectacular millora de l'economia de Prussia al S.XVIII. En gran mesura gràcies a l'enèrgica acció de l'administració, afavorint la creació de la riquesa tot reduint, racionalitzant les despeses i controlant amb zel tots els ingressos.
Pensem que ens cal un xic de contenció en despeses que no son prioritàries. Aquí es pot assenyalar que l'austeritat de l'administració no està necessàriament renyida amb l'eficàcia i la modernitat. Més endavant es presentaran mesures concretes que alliberin part dels pressupostos amb la finalitat de reforçar les pensions.
Per una altra banda tenim entre mans un altra qüestió. Hem parlat de les pensions però també cal recordar que una part de les persones que estan jubilades necessiten una atenció especial i específica. En molts casos son les pròpies famílies les que atenen aquestes necessitats, però en altres cal oferir als grans la possibilitat de ser assistits a casa seva o en residències habilitades a l'efecte.
Ja hem mencionat que un dels problemes del Principat és la manca d'habitatges a preus assequibles. Aquest fet unit a l'augment de despeses a les que ha de fer front un jubilat provoca la necessitat d'intervenció en alguns casos. Creiem que a més d'impulsar l'assistència a domicili dels més grans, especialment si viuen sols, també caldria estudiar la possibilitat de crear al Principat o mitjançant acords amb França i Espanya de noves residències de cara a l'augment del nombre de jubilats resultat del creixement demogràfic d'Andorra.
Resulta evident que un increment de les prestacions seria el més desitjable. Tanmateix, aquest increment va a càrrec dels contribuents.
Per tant, si es desitja millorar aquestes això s'ha de reflectir d'alguna manera en el ingressos de l'estat i l'ús que en fa d'ells. Evidentment sempre hi ha la possibilitat de retallar una part de les despeses de l'administració. La racionalització dels recursos ha de ser sempre una característica de l'estat, independentment de qui hi estigui al front. Podem posar com a exemple la espectacular millora de l'economia de Prussia al S.XVIII. En gran mesura gràcies a l'enèrgica acció de l'administració, afavorint la creació de la riquesa tot reduint, racionalitzant les despeses i controlant amb zel tots els ingressos.
Pensem que ens cal un xic de contenció en despeses que no son prioritàries. Aquí es pot assenyalar que l'austeritat de l'administració no està necessàriament renyida amb l'eficàcia i la modernitat. Més endavant es presentaran mesures concretes que alliberin part dels pressupostos amb la finalitat de reforçar les pensions.
Per una altra banda tenim entre mans un altra qüestió. Hem parlat de les pensions però també cal recordar que una part de les persones que estan jubilades necessiten una atenció especial i específica. En molts casos son les pròpies famílies les que atenen aquestes necessitats, però en altres cal oferir als grans la possibilitat de ser assistits a casa seva o en residències habilitades a l'efecte.
Ja hem mencionat que un dels problemes del Principat és la manca d'habitatges a preus assequibles. Aquest fet unit a l'augment de despeses a les que ha de fer front un jubilat provoca la necessitat d'intervenció en alguns casos. Creiem que a més d'impulsar l'assistència a domicili dels més grans, especialment si viuen sols, també caldria estudiar la possibilitat de crear al Principat o mitjançant acords amb França i Espanya de noves residències de cara a l'augment del nombre de jubilats resultat del creixement demogràfic d'Andorra.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
